Recepta tradicional número 776 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. Avui us presento una recepta tradicional força similar a les clàssiques patates enmascarades o ensanguinades, que s'elaboren amb botifarra negra. Segons la vikipèdia, el fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya). El fredolic és de carn blanca i gustosa. Es fa servir en guisats i sopes.
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat. Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor. Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen. Per tant, aneu amb compte al consumir-los o compreu-los en un lloc de confiança.
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata. En qualsevol cas, aprofiteu la curta temporada de fredolics frescos per cuinar receptes com aquesta, que ús donarà un gran resultat a taula. Un plat exquisit! Som-hi!
1 kg de patates
400 g de fredolics
200 g de cansalada tallada a bocins
2 grans d'all trinxats
oli d'oliva
aigua
sal
VARIANTS:
- Es pot fer amb altres bolets
TEMPS D'ELABORACIÓ: 30 minuts
Prepareu tots els ingredients
Netegeu els fredolics sota aixeta i eixugueu-los bé, amb compte que es trenquen.
Us recomano fer servir una patata gustosa per elaborar aquest plat, com les trumfes de la Vall d'en Bas o la patata de Prades.
Peleu les patates.
Talleu-les a bocins. No importa massa la mida ja que després l'aixafarem.
Podeu utilitzar cansalada del coll, salada o fumada. A mi m'agrada combinar-les.
Talleu la cansalada a daus.
I deixeu uns trossos sencers per decorar el plat.
Talleu també l'all.
Poseu a bullir les patates.
Un raig d'oli d'oliva.
I sal. Fins que estiguin cuites, uns 20-25 minuts segons la mida del tall.
Mentrestant, daureu la cansalada per decorar.
Que quedi ben torrada per totes dues bandes.
I la reserveu.
En el mateix greix, daureu l'all.
Afegiu-hi els daus de cansalada i deixeu que agafin color, remenant de tant en tant.
Ara, ja hi podeu afegir els bolets.
Un punt de sal.
Deixeu-ho fins que s'evapori l'aigua que deixen anar els bolets.
Un cop eixut. Apagueu el foc i reserveu-ho.
Escorreu la patata i passeu-la a un recipient on poder aixafar-les.
Afegiu-hi la barreja de bolets i cansalada i reserveu uns quants bolets (els més macos) per decorar el plat.
Amb una forquilla mateix, aixafeu la barreja. Saleu-ho si cal.
Heu d'aconseguir una barreja de textura cremosa.
Ara, escalfeu una paella amb un raig d'oli i aboqueu-hi la barreja. Torreu el conjunt una estona.
Amb un cop de canyell, podeu donar-li la volta com si es tractés d'una truita. Un cop sigui ben calent i lleugerament torrat, ja ho podeu servir.
Feu servir un motlle per garantir una bona presentació.
Finalment, decoreu amb la cansalada reservada (i escalfada de nou) i els bolets més macos. Que no falti un raig d'oli d'oliva en cru per sobre.
Bon profit!
Nom: Acústic 2015
Varietat/s: Garnatxa i Carinyena
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Montsant
Fabricant: Acústic Celler
Font: www.lavinateria.net
De color cirera fosc. En nas amb aromes de fruita vermella. En boca és equilibrat i de caràcter fruiter. És poc especiat i molt saborós. El final és llarg.
🍲 Rep cada dimecres la recepta de la setmana al teu correu electrònic! Gratis! Fes clic aquí