Ous ferrats

Quines ganes tenia de publicar aquesta recepta! Si, si, es considera recepta. De fet, es tracta de la recepta tradicional número 729 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. Però a aquesta publicació m'agradaria donar-li un altre caràcter: és un reconeixement a un plat que ha estat, està i seguirà per sempre present a totes les nostres llars. Amb independència de l'època viscuda, de les condiciones socials i econòmiques i de l'evolució gastronòmica. Un plat que es perpetra a si mateix la nostra història (i a la del món sencer) per què compte amb el nostre desig de gaudir-lo eternament. Els ous: un producte que la mare terra ens ha ofert a tots i a totes, així, gratuitament.

Quantes coses es podrien dir dels ous ferrats, oi? Coneixeu a alguna persona a la que no li agradi l'ou ferrat?... de ben poques, segur. I no saben el que es perden!  Pocs aliments hi ha tan complerts, tan senzills de cuinar i que tan feliç ens fan com l'ou ferrat.

L'ou ferrat, ou estrelat, ou fregit/frit, ou deixat caure o ou caigut i ou rotllat és una preparació culinària, consistent en un ou fregit amb oli o amb llard, fins que la clara es pren. Es fa en dos o tres minuts. Cal que l'ou que es vol fregir estigui a temperatura ambient (entre 10 i 20 °C) no pas acabat de treure de la nevera. El rovell dels ous frescos normalment no es desfà quan se'n trenca la closca i s'aboquen al plat o directament a la paella. L'oli, on es posa el contingut de l'ou ha d'estar prou calent (uns 120 °C). Amb més temperatura la textura de l'ou ferrat es perd però aquest és més saborós. És millor de posar-hi la sal després que l'ou estigui fregit. 

En qualsevol cas, això es com l'arròs o els fideus. A cada casa es fan diferents, i els ous ferrats cadascú se'ls fa al seu gust, més o menys torradet i amb el rovell cuit, mig cuit o cru. I un pa ben bo per sucar, és clar. A menys que sigueu dels "rarets" com el meu fill, que retalla tota la clara i al final es fot el rovell sencer dins la boca, sense sucar-hi gens de pa. Bé, el que us he dit, que cadascú el gaudeixi com vulgui. Per esmorzar, per dinar, per berenar, per sopar... sempre entra bé. Resumint, aquest és, per a molts, el millor plat del món!. 

1.

Prepareu els ingredients. Us recomano ous ecològics.

2.

És igual d'important que l'ou escollir un bon pa cuit amb llenya.

3.

Poseu un raig d'oli d'oliva en una paella.

4.

Deixeu que s'escalfi una mica l'oli i trenqueu l'ou.

5.

La cocció, com us comento a la introducció, al vostre gust. Podeu ruixar amb oli calent el rovell de l'ou.

6.

I us quedarà la capa superior del rovell cuita també.

7.

Altrament, hi ha qui no li agrada i prefereix deixar el rovell sense coure la capa superior.

8.

També, hi ha als que ens agrada deixar torrar la clara pels costats.

9.

I un cop fet l'ou ferrat, el saleu.

10.

I ara si, a gaudir.

11.

A sucar pa. Tot i que també hi ha als que no els agrada sucar pa i se'l mengen sencer.

12.

Un bé de Déu!

13.

Podria posar un milio de fotos sucant pa en un ou ferrat que no ens cansaríem, oi?

14.

Personalment, i quan tinc l'oportunitat, m'agrada tallar unes llesques de pernil i fregir-les.

15.

La combinació salada es extraordinària.

Bon profit!

Un bon porró de vi, català, català!

×

Comparteix això

Comparteix aquesta llista amb els teus familiars i amics.